dimecres, 15 / abril / 2009
dijous, 16 / octubre / 2008
dissabte, 11 / octubre / 2008
Divorci civilitzat
Justícia + Avui, 11.10.08
Arriba el divorci civilitzat
Jordi Panyella Barcelona
El Codi Civil primarà l'interès dels fills en els processos de ruptura matrimonial. La custòdia compartida dels menors tindrà caràcter preferent.
La reforma del Codi Civil català vol instaurar un sistema civilitzat de resolució dels conflictes familiars que acaben amb la dissolució de la parella primant l'entesa entre els cònjuges i posant com a objectiu bàsic la protecció de l'interès dels fills, per tal que pateixin el mínim les conseqüències de la ruptura de la parella. La idea del divorci amable amb què treballa el departament de Justícia des de fa temps -com ja va avançar l'AVUI a finals del 2007- forma part de l'articulat de l'avantprojecte de llei del llibre segon del Codi Civil, que, un cop superat el tràmit d'exposició pública, està previst que sigui aprovat pel govern abans que finalitzi aquest any.
L'articulat de la norma deixa clar que els jutges hauran d'optar "preferentment" per atorgar els fills de les parelles que es divorcien en règim de custòdia compartida, però la llei vol anar més enllà d'aquest concepte i introdueix la idea de la coparentalitat. És a dir, els pares que han exercit el seu paper durant la convivència del matrimoni, han de continuar mantenint el seu rol un cop la parella s'ha dissolt, amb la mateixa responsabilitat i més enllà de si conviuen amb els menors tres o quatre dies a la setmana.
En aquest sentit, el preàmbul del text adverteix que "el missatge de la llei és, òbviament, el d'afavorir les fórmules de coparentalitat i la pràctica de la mediació, com a eina per garantir l'estabilitat de les relacions postruptura entre els progenitors".
En la recerca d'aquesta concòrdia s'hi introdueix el pla de parentalitat, un document que té com a objectiu ordenar les qüestions que afectaran la nova forma de vida que tindran els fills; domicili, escola, la relació amb el progenitors i la família extensa, etc. En l'atribució de la custòdia també es valorarà "l'actitud de cadascun dels progenitors per cooperar amb l'altre a fi d'assegurar la màxima estabilitat dels fills, en especial per garantir adequadament les relacions d'aquests amb tots dos progenitors".
La mare
La reforma del Codi Civil parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI. Tot i això, en el capítol de la custòdia dels fills no es deixa de banda el fet que el paper de la mare continua sent en la majoria de casos primordial. Per a la custòdia individual es valorarà la dedicació dels progenitors abans de la ruptura.
La legislació té en compte també les normes sobre violència domèstica i especifica que la custòdia "no s'atribuirà al progenitor contra el qual existeixin indicis fonamentats d'haver comès actes de violència familiar o de gènere i que els fills n'hagin estat o puguin ser-ne víctimes".
El nou Codi Civil també preveurà el dret a rebre una compensació econòmica a aquell membre de la parella que "treballa per a casa substancialment més que l'altre". En cas de divorci de la parella, s'haurà d'establir aquesta compensació sempre que l'altre membre "hagi obtingut un increment patrimonial superior". També tindrà dret a aquesta compensació el membre de la parella que ha treballat per a l'altre -fet molt habitual en negocis familiars, explotacions agràries, etc.- sense percebre cap retribució o amb un sou clarament insuficient. Al moment de fixar la indemnització es tindrà en compte, en el cas del treball domèstic, el fet d'haver criat els fills o haver cuidat altres familiars.
Qui es queda el pis?
Una de les novetats de la nova llei és la de flexibilitzar o eliminar l'automatisme que s'aplica de donar l'habitatge familiar al cònjuge que es queda els fills. D'aquesta manera, si qui té la custòdia disposa de mitjans suficients es podrà cedir la casa al cònjuge més desafavorit. També es pot cedir l'habitatge per cobrir la pensió alimentària.
La reforma del Codi Civil català vol instaurar un sistema civilitzat de resolució dels conflictes familiars que acaben amb la dissolució de la parella primant l'entesa entre els cònjuges i posant com a objectiu bàsic la protecció de l'interès dels fills, per tal que pateixin el mínim les conseqüències de la ruptura de la parella. La idea del divorci amable amb què treballa el departament de Justícia des de fa temps -com ja va avançar l'AVUI a finals del 2007- forma part de l'articulat de l'avantprojecte de llei del llibre segon del Codi Civil, que, un cop superat el tràmit d'exposició pública, està previst que sigui aprovat pel govern abans que finalitzi aquest any.
L'articulat de la norma deixa clar que els jutges hauran d'optar "preferentment" per atorgar els fills de les parelles que es divorcien en règim de custòdia compartida, però la llei vol anar més enllà d'aquest concepte i introdueix la idea de la coparentalitat. És a dir, els pares que han exercit el seu paper durant la convivència del matrimoni, han de continuar mantenint el seu rol un cop la parella s'ha dissolt, amb la mateixa responsabilitat i més enllà de si conviuen amb els menors tres o quatre dies a la setmana.
En aquest sentit, el preàmbul del text adverteix que "el missatge de la llei és, òbviament, el d'afavorir les fórmules de coparentalitat i la pràctica de la mediació, com a eina per garantir l'estabilitat de les relacions postruptura entre els progenitors".
En la recerca d'aquesta concòrdia s'hi introdueix el pla de parentalitat, un document que té com a objectiu ordenar les qüestions que afectaran la nova forma de vida que tindran els fills; domicili, escola, la relació amb el progenitors i la família extensa, etc. En l'atribució de la custòdia també es valorarà "l'actitud de cadascun dels progenitors per cooperar amb l'altre a fi d'assegurar la màxima estabilitat dels fills, en especial per garantir adequadament les relacions d'aquests amb tots dos progenitors".
La mare
La reforma del Codi Civil parteix de la necessitat d'adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI. Tot i això, en el capítol de la custòdia dels fills no es deixa de banda el fet que el paper de la mare continua sent en la majoria de casos primordial. Per a la custòdia individual es valorarà la dedicació dels progenitors abans de la ruptura.
La legislació té en compte també les normes sobre violència domèstica i especifica que la custòdia "no s'atribuirà al progenitor contra el qual existeixin indicis fonamentats d'haver comès actes de violència familiar o de gènere i que els fills n'hagin estat o puguin ser-ne víctimes".
El nou Codi Civil també preveurà el dret a rebre una compensació econòmica a aquell membre de la parella que "treballa per a casa substancialment més que l'altre". En cas de divorci de la parella, s'haurà d'establir aquesta compensació sempre que l'altre membre "hagi obtingut un increment patrimonial superior". També tindrà dret a aquesta compensació el membre de la parella que ha treballat per a l'altre -fet molt habitual en negocis familiars, explotacions agràries, etc.- sense percebre cap retribució o amb un sou clarament insuficient. Al moment de fixar la indemnització es tindrà en compte, en el cas del treball domèstic, el fet d'haver criat els fills o haver cuidat altres familiars.
Qui es queda el pis?
Una de les novetats de la nova llei és la de flexibilitzar o eliminar l'automatisme que s'aplica de donar l'habitatge familiar al cònjuge que es queda els fills. D'aquesta manera, si qui té la custòdia disposa de mitjans suficients es podrà cedir la casa al cònjuge més desafavorit. També es pot cedir l'habitatge per cobrir la pensió alimentària.
Molt bé Josep Manel i si dp les parelles refan la seva vida amb altres i tenen més fills em pots explicar com s'organitzen? és un disbarat. El que dius és aguantable durant uns mesos i poc més Ja està bé de jugar amb els crius. Qui es separa són els pares, és a dir, qui trenca la convivència. Com els fills no prenen cap decisió en aquest aspecte, els fills han de quedar en l'habitatge familiar. els pares, tots dos, que lloguin una altra petita vivenda. Quan la mare està amb els fills, el pare viu a l'altra habitatge. Quan el pare està amb els fills, la mare és qui marxa a l'altre habitatge. El problema i els canvis de domicili han de correspondre als pares i en cap cas als fills. Ja començaria a ser hora de que s'acabés la famosa i injusta "discriminació positiva". Només es positiva per a algunes dones, el que significa tot el que te d'antisocial, ja que va contre la resta de la societat. Ara ja ens podem separar d´Espanya. total! perquè els fills podrits per la seva mare t'intentin treure el fetge i denunciat-te per maltractament i acabis encara mes malmès! prou maltractes als ares! prous lleis estupides que foten a un per regalar-li a l'altre el que mai ha merescut! prou intolerància social! Demanar als fills que volen fer es encara manipular mes el que ja s'ha podrit prou els darrers anys de "progressia" inhumana
L'opinió del lector
Olesa 11.10.2008, 23:39
Josep Manel 11.10.2008, 18:36
Viladalt 11.10.2008, 16:40
Josep 11.10.2008, 15:46
jordi 11.10.2008, 15:43
MALTRACTE FEMENI 11.10.2008, 13:50
ALS QUE ENS HAN PRES 2 CASES, ELS FILLS, ENS HAN ROBAT ELS COMPTES CORRENTS, I NINGÚ HA FET RES, NI

